Proscenium ja té versió per iPhone i Android

posted in: Actualitat | 0

L’aplicació Revista Proscenium, fins ara només disponible per a iPad, ja es pot descarregar de manera gratuïta, tant des de liTunes en el cas del sistema IOS, com des del Google Play per a dispositius que funcionin amb sistema Android. L’aplicació pel sistema IOS (iPad i iPhone) ja està testada i, per tant, funciona correctament -l’experiència és més plaent com més alta és la gama de l’aparell-, mentre que la versió Android de l’aplicació és una versió beta. Això és: una versió en proves. Us encoratgem a descarregar-vos-la, a testejar-la i fer els vostres comentaris, que ens serviran per millorar l’experiència de l’usuari. La gran diversitat de dispositius mòbils que hi ha al mercat (més de 6.000) i que funcionen amb aquest sistema (Android), a més d’altres imponderables com l’espai de memòria lliure al dispositiu, provoca que es puguin produir algunes disfuncions que anirem identificant, també amb el vostre ajut, per tal de corregir tot allò que impedeixi una correcta visualització de la revista.

 

2015-07-15 23.13.30

2015-07-15 23.11.35

IMG_3441

 

Portada3

 

L’app Revista Proscenium, que està disponible des de l’octubre del 2013, és de subscripció gratuïta. Des de llavors, ja s’han publicat fins a 5 números de la revista, amb una periodicitat trimestral. El projecte ja ha rebut dos premis, el Carles Rahola de Comunicació 2014 a la Millor Publicació Digital, i els Premis E-tech 2014 al Millor Projecte, Producte o Servei Digital. A més, Proscenium va ser un dels vint projectes seleccionats d’entre un centenar per participar al Programa Creamèdia, promogut pel Servei de Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya (SDE) i per Barcelona Activa. Després de tres mesos de formació i de treballar el projecte, Proscenium va ser un dels cinc finalistes del Programa Creamèdia.

Revista Proscenium és una publicació digital, interactiva i nadiua per a dispositius mòbils, que va néixer amb una marcada vocació de servei públic i té com a objectiu donar suport, promoure i divulgar la creació catalana contemporània en l’àmbit de les arts escèniques, a més de contribuir a la seva internacionalització.

EL FITAG promou el «Festival de Festivals»

posted in: Actualitat, Fitag | 0

fotografia Irene Ro+® (1)El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) celebra la seva quinzena edició del 25 al 29 d’agost, i per aquest motiu ha organitzat el projecte anomenat «Festival de Festivals». Aquesta activitat, que es celebrarà del 26 al 28 d’agost, consisteix en la realització de jornades internes de treball per debatre sobre el món dels festivals internacionals amateurs: entorns, projectes, personalitats, i establir ponts de treball. Aquestes tres jornades, el FITAG convida a directors de festivals de teatre no professionals, amateurs, independents o universitaris d’arreu del món. L’actriu argentina, Gabriela Sureda, una participant habitual en el festival gironí, coordinarà aquest projecte. Les jornades es distribueixen de les 10 del matí a les 3 de la tarda. La presentació de les personalitats i institucions que hi intervenen ocuparà la primera jornada; la segona jornada estarà dedicada als testimonis internacionals, amb participants provinents d’Hongria, Mònaco, el Marroc, Mèxic, Uruguai, Estats Units, Argentina i Xile, a més de l’Estat espanyol i els Països Catalans; la darrera jornada es centrarà en l’estudi de l’actor amateur i el teatre no professional. L’objectiu és bastir un espai de pensament per tal d’entendre cap on es dirigeix el sector i a buscar noves formules de relació entre els festivals. D’aquestes jornades n’ha de sortir un document de treball que recollirà els punts bàsics tractats i les conclusions, que es presentarà a la premsa el dia 29 d’agost.

 

 

 

El Festival de Peralada tanca l’edició del 2015 amb 25.000 espectadors

La producció de l’òpera Otello, de Verdi, a càrrec del director escènic i escenògraf Paco Azorín, ha estat el punt àlgid d’aquesta edició, la 29a, del Festival Castell de Peralada, que s’ha celebrat del 10 de juliol al 15 d’agost, i que tanca el balanç amb 25.000 espectadors i una mitjana d’ocupació del 90%. Això suposa incrementar el públic respecte l’any anterior. Fins a 10 dels 22 espectacles programats van exhaurir les entrades. Els responsables del festival es mostren molt satisfets especialment per l’estrena de l’òpera Otello, de Verdi, una producció del mateix certamen, que ha comptat també amb la complicitat del Macerata Opera Festival. Aquest Otello va comptar amb un repartiment d’una gran vàlua artística amb alguns dels millors intèrprets del món: el tenor Gregory Kunde, la soprano Eva-Maria Westbroek i el baríton Carlos Álvarez. Amb direcció musical de Ricardo Frizza, direcció d’escena de Paco Azorín i amb una escenografia de quilòmetre zero construïda en tallers de l’Alt Empordà i al mateix Festival, més de 250 professionals van participar en la posada en escena d’Otello.

 

Iago i els seus sequaços, enverinant Otel·lo amb l'ombra de la sospita. FOTO: Toti Ferrer
Iago i els seus sequaços, enverinant Otel·lo amb l’ombra de la sospita. FOTO: Toti Ferrer

 

Catalunya Música va enregistrar l’òpera i en va fer difusió a través de la Unió Europea de Ràdios de manera que s’ha pogut escoltar íntegrament a diversos països d’Europa i als Estats Units. Aquest muntatge, a més de veure’s a Macerata el proper estiu, també es podrà veure abans, al febrer, al Teatro Calderón, de Valladolid. Aquesta producció, juntament amb espectacles com 4Carmen, també de producció pròpia, permet el festival que dirigeix Oriol Aguilà erigir-se en motor de creació en l’àmbit de la lírica, una vocació que s’ha accentuat en les darreres edicions. 4Carmen s’inscriu en la línia de nova creació en l’òpera, que en anteriors edicions ha estat representada pels espectacles Flaubert&Voltaire, WOW! o Java Suite, i que fins ara ha acollit el claustre del convent del Carme. Al voltant de l’estrena d’Otello es va realitzar una campanya de promoció especialment original a les xarxes: la iniciativa va consistir en la creació de tres perfils de twitter que corresponien als protagonistes de l’òpera, Otello, Desdèmona i Iago, que van estar conversant i interactuant entre ells en les setmanes prèvies a l’estrena de l’obra. En paral·lel, la història es va desenvolupar també a través d’unes càpsules de vídeo, realitzades per Revista Proscenium, que han tingut un gran seguiment i impacte a les xarxes pel contrast entre la història clàssica i el format modern.

 

Otello_profile 004
Otel·lo (a les xarxes).
Desdemona_profile 001
Desdèmona (a les xarxes).
Iago_profile 004
Iago (a les xarxes).

 

Però el festival de Peralada és un esdeveniment de grans veus, com les dels tenors Juan Diego Flórez i Klaus Florian Vogt, el contratenor Emanuel Cencic i, sobretot, la soprano Diana Damrau, que va ser una de les actuacions més celebrades del festival, causant un gran impacte. Aquestes actuacions, juntament amb l’estrena d’Otello, reforcen el tret diferencial del festival, el seu caràcter líric de primer nivell internacional, respecte d’altres certamens de l’estiu. Però en l’edició d’enguany un altre dels trets diferencials ha estat la dansa, amb espectacles d’una qualitat artística indiscutible, com la inauguració del festival, amb el Ballet Béjart de Lausana, sota la direcció de Gil Roman, que va estrenar una coreografia pensada especialment pel festival, Impromptu pour Peralada. Una altra de les perles del gènere va ser l’espectacle de comiat dels escenaris de la gran ballarina Sylvie Guillem, així com l’spectacle Yo, Carmen, de la bailaora María Pagés, una actuació que va ser enregistrada en alta definició per RTVE, que emetrà l’espectacle, i també n’editarà un DVD.

 

La soprano Diana Damrau a l'església del Carme. FOTO: J. Castro/Iconna
La soprano Diana Damrau a l’església del Carme. FOTO: J. Castro/Iconna

 

L’escenari de l’Auditori del Parc del Castell s’ha omplert també en varies ocasions amb les gales, en què hi han actuat Tom Jones, Joan Manuel Serrat, Earth, Wind & Fire Experience Feat. The Al Mckay Allstars, Luz Casal, Roger Hodgson, un extraordinari Gregory Porter i Myles Sanko i la Black Night, en què hi van actuar els grups The Excitements, The Sey Sisters & The Limboos. La peça de teatre musical familiar El Petit Príncep, una versió de Manu Guix, Àngel Llàcer i Marc Artigau, també va tenir una bona acollida per part del públic. Només un parell d’espectacles dels programats no van acabar de complir les expectatives: El amor brujo de Manuel de Falla, a càrrec de La Fura dels Baus, sota la direcció de Carlus Padrissa, farcit d’imprecisions tècniques, una dramatúrgia feble i amb un quadre de ball que no va estar a l’alçada, malgrat comptar amb una cantaora i un guitarrista magnífics com Marina Heredia i Riki Rivera, i una bona orquestra (Orquesta Joven de Andalucía). L’altre espectacle poc reeixit va ser la lectura dramatitzada de l’Otel·lo de Shakespeare, de la qual només van destacar Joan Carreras, que li va saber trobar el punt sorneguer, desafiant i menyspreable a Iago, i una Marta Marco correcta com a Desdèmona.

 

María Pagés va portar 'Yo, Carmen' a Peralada. El públic es va mostrar entusiasta. FOTO: CIA. M. PAGÉS
María Pagés va portar ‘Yo, Carmen’ a Peralada. El públic es va mostrar entusiasta. FOTO: CIA. M. PAGÉS

 

Aquest ha estat el primer any que s’ha fet el Festival, que genera un impacte econòmic superior a 12 milions d’euros per edició, amb la recentment obtinguda certificació UNE-ISO 20121. El Festival Castell de Peralada s’ha convertit en el primer esdeveniment musical a l’Estat que obté aquesta certificació de sostenibilitat en matèria mediambiental, social i econòmica amb el territori on duu a terme la seva activitat.

 

Subversions operístiques: 4Carmen

posted in: Actualitat, Música, Òpera, Opinió, Teatre | 0

Cada vegada més es comprèn el sentit d’un festival pels espectacles que arriba a produir o coproduir, més enllà del que pugui importar i exhibir com a mer programador. Ho entenc com un acte raonable i de responsabilitat vers la cultura i la gent del propi país. I és que els diners també tenen un sentit profundament cultural, més enllà d’enriquir el llogre Estat Espanyol. Aquestes paraules no volen ser altra cosa que un elogi al Festival Castell de Peralada que no només té la capacitat de produir una òpera tan brillant i de primer nivell com l’Otello d’enguany, sinó també córrer el risc de posar en dansa un espectacle tan suggeridor, desconcertant i heterogeni com és 4Carmen. La Carmen de Bizet? La Carmen de Mérimée? Doncs, sí i no. Òpera? Teatre? Doncs, òpera i teatre! De fet, és la Carmen de Lucas Peire i Marc Artigau, de Mischa Tangian i Helena Tornero, de Carles Pedragosa i Jordi Oriol, de Clara Peya i Marc Angelet, sota la batuta de Francesc Prat i l’agulla sargidora de Marc Rosich.

 

La soprano Marta Garcia Cadena i el tenor Toni Viñals, al claustre del convent del Carme de Peralada. Foto: Joan Castro / Iconna

La idea sembla partir d’una reflexió sobre la figura literària i operística de Carmen, i sobre quina significació pot tenir avui aquest mite universal vivament inserit en l’imaginari col·lectiu; però també sobre si en té l’òpera mateixa en si. I el primer que veiem és una suposada sala de conferències i tres conferenciants que disputen amb ardor intel·lectual sobre què representa Carmen. I aquí comença el joc, el divertit joc del teatre dins el teatre, el joc de les representacions dissemblants on els conferenciants es van transfigurant en Carmen, Don José i García; o bé, en una diva operística anomenada Macarena que sopa amb el senyor Josep, un avorrit crític musical que la pretén, entretant un xamós cambrer que els serveix, conegut com Esteve el pillo, la pilla; o bé, en un cadàver que jau damunt una taula en una sala d’autòpsies, un forense que analitza i un policia rutinari que investiga, etc. Com veieu, l’arc de la mirada és molt variat i ric, per això acaba resultant una reflexió teatral contemporània sobre l’òpera des de l’òpera, on es despleguen tots els rudiments d’aquest drama simbòlic: passió, amor, dolor i mort; però amb un element importantíssim i alliberador, el sentit de l’humor.

 

La soprano Maria Garcia Cadena i el baríton Néstor Pindado. Foto: Joan Castro / Iconna
Maria Garcia Cadena, una potent Carmen-Macarena. Foto: Joan Castro / Iconna

 

A 4Carmen hi ha densitat i lleugeresa, irreverència i profunditat, música experimental i ressonàncies populars, paròdia als clixés i causa feminista, violència i tendresa…; però, sobretot, hi ha sentit, música esplèndida i veus excel·lents. I tot plegat gràcies a la perícia musical de l’Alfredo Armero (piano) i de l’Àlex Rodríguez Flaqué (violoncel); i, com no, al talent actoral i vocal de la soprano Marta García Cadena, del tenor Toni Viñals i del baríton Néstor Pindado. En certa manera, una obra com 4Carmen té una aptitud sediciosa, capaç de subvertir les consciències gràcies a la seva energia explosiva i a una violència artística capaç de trastornar la placidesa de l’aquiescència social. D’aquí la cara de pomes agres d’algunes presències llustroses i rondinaires. Bravo!!!
Crec que l’espectacle se’n va a Berlín i passarà per l’Arts Santa Mònica el novembre.

Joaquim Armengol

El FITAG busca actors i actrius

posted in: Actualitat, Fitag, Teatre | 0

Patrocina Diputació

El Festival de Teatre Amateur de Girona (FITAG), que es celebra del 25 al 29 d’agost, busca actors i actrius per a una coproducció amb direcció i actors mexicans. A més, la mostra ofereix tres tallers de cos i dansa teatrals oberts a tothom. Aquest és el reclam que a partir d’aquesta setmana fa el Festival de Teatre Amateur de Girona (FITAG) en el marc de les seves propostes més participatives. El FITAG busca una quinzena d’actors i el mateix nombre d’actrius per participar a una coproducció teatral internacional amb el Festival Internacional de Teatro Susana Alexander (FITSA), de Puebla (Mèxic). L’espectacle, Mazátzin. El hombre venado, que estarà dirigit pel mexicà Josué Cabrera, fundador de la companyia Centro Cultural Jalil Gibran i director del FITSA, serà l’espectacle de clausura del FITAG 2015, al Teatre Municipal de Girona el 29 d’agost (19.30h).

L’únic requisit que s’exigeix als candidats és tenir disponibilitat a partir del 7 d’agost. En la tria, oberta a tothom, es valorarà l’agilitat corporal, la dansa i el domini del cos. Mazátzin… és un espectacle bàsicament de moviment, i els qui superin la tria treballaran conjuntament amb actors mexicans de la companyia Jalil Gibran, que portarà el pes de l’espectacle. Les persones interessades en la tria han d’enviar una fotografia i el seu currículum, exposar les seves habilitats i especificar quin disponibilitat tenen a l’adreça electrònica festivals_alexander@hotmail.com. S’hi pot participar a partir del 16 anys i no hi ha límit d’edat.

 

cartell fitag

 

 

Tallers de cos i tango

 

En el marc del FITAG s’impartiran tres tallers. Un taller de cos, gratuït, amb Guchi Law-Kohan (Argentina, 1983), resident a Israel. Hi poden participar estudiants de diferents àrees artístiques, professionals o interessats en una experiència artística. El taller es basa en la influència del moviment en la paraula mitjançant el treball sobre textos personals, cants, poesies, diaris, etc. Guchi Law ha desenvolupat al llarg de la seva carrera artística i professional una tècnica d’ensenyament en la dansa clàssica que introdueix un estil contemporani acompanyat de músiques de diferents orígens. El taller, que consta de 15 places, es farà a la Casa de Cultura de Girona i l’admissió es farà per estricte ordre d’inscripció al correu un correu fitat@fitag.cat. Edat mínima: 16 anys. Sessions: dimecres 26, dijous 27 i divendres 28 d’agost, de 10 a 13h.

El segon taller, El tango i l’escena teatral, també gratuït, l’impartirà la coreògrafa Eleonora Comelli (Buenos Aires, 1976). Aquest taller proposa que l’alumne produeixi material escènic a partir de propostes inicials relacionades amb el tango. Per aconseguir-ho, se li donaran referències fílmiques, bibliogràfiques i temes musicals perquè pugui incorporar-ho tot al seu imaginari. S’adreça a ballarins, actors, cantants, directors i escriptors de totes les edats en etapa de formació. Sessions: dimecres 26, dijous 27 i divendres 28 d’agost, de 10 a 13h, a la Casa de Cultura de Girona. El nombre màxim de participants és de 14, també per ordre estricte d’inscripció al correu fitat@fitag.cat. Comelli també imparteix el tercer curs, el d’Iniciació al tango de saló. Les sessions es celebraran el divendres 28 i dissabte 29 d’agost, de 16 a 18h. El curs té un preu per persona de 30 euros i per participar-hi cal enviar un correu amb la sol·licitud a fitag@fitag.cat.

‘Sei de um lugar’, fenomen social al 32è Festival de Teatro de Almada

posted in: Actualitat, Cròniques, Opinió, Teatre | 0

Encara avui no deixa de sorprendre’m el Festival de Almada, amb tota la seva gent humil i encantadora que fan d’aquest encontre anual una festa extraordinària. El primer que fas quan arribes aquí és deixar-te endur per aquest tarannà distintiu d’obertura interior compartida. Senzillament perquè la mentalitat és una altra i l’adoptes. Aquí la vida i la gent són vertadera proximitat, i aquests dies la vida, a més a més, és teatre i celebració. Una festa que dura dues setmanes ben bé, del 4 al 18 de juliol. Almada és una ciutat diferent a les imaginades, una ciutat que toca el riu Tejo i que puja peresosament cap a la muntanya. És una mena d’apèndix que mira amb satisfacció la llum blanca de Lisboa. És una localitat bàsicament de treballadors, amb algunes contradiccions prou interessants i divertides que us proposo descobrir. Dalt d’un turó hi trobareu, per exemple, l’enorme Crist Rei mirant Lisboa amb els braços estesos en creu, figura descomunal que recorda perfectament la de Río de Janeiro; és una mena d’abraçada simbòlica, peculiar, en un entorn plagat de gent que omple pacíficament una població fidel i comunista. Potser Jesucrist fou el primer comunista… Trobar, avui, una ciutat comunista no és gens fàcil. Però Almada ho és. Això li dóna un aire ben diferent a les pesques culturals que ens proposen perquè estan pensades per a la gent, i la gent, aquí, vol dir tothom.

Sedeunlugar2
Ivan Morales, Anna Alarcón i Xavi Sáez. Foto: Cia. Prisamata.

Aquest magnífic festival té espectacles de carrer cada dia, col·loquis, exposicions, per exemple, enguany fan un homenatge a l’històric director d’escena Rogério de Carvalho (Angola) i a l’escenògraf José Manuel Castanheira; i dóna l’oportunitat a qui vulgui de poder passar tres dies en companyia de Peter Stein per 60 euros; ja sabeu, el fundador de la Schaubühne am Halleschen Ufer, en un cicle anomenat O sentido dos mestres. També hi ha concerts a l’aire lliure, trobades amb actors diàries, entretant la gent es refresca i s’atipa, etc. I alhora té una programació teatral ben diversificada, amb un total de 27 produccions, moltes vénen de fora, bàsicament d’Europa, i la resta són portugueses, esclar. D’Itàlia (Paolo Magelli i Peter Stein,i el Teatro metastasio Stabile della Toscana), de Suïssa, (Christoph Marthaler), d’Alemanya (Manfred Karge i la Berliner Ensemble), de Brasil (Paulo de Moraes i Talu Produçoes), de Romania (Razvan Muresan i el Teatro Nacional de Cluj-Napoca), de Mèxic (Aurora Cano i Dramafest), de França (Maxime Franzetti i el Théatre du Balèti)… I un cicle de sis espectacles de novíssimo teatro espanhol. Una mostra rellevant que incloïa dos espectacles catalans: El principi d’Arquímedes, de Josep Maria Miró; i Sé de un lugar, d’Iván Morales. Dic incloïa perquè l’Arquímedes no ha arribat al port d’Almada, per alguna raó tan decepcionant com incomprensible ha naufragat estrepitosament; però Sé de un lugar, sí.

image (3)
Una imatge d’un instant abans d’iniciar la funció de ‘Sé de un lugar’ a l’Incrível Almadense. Foto: G.R.

Sei de um lugar no només s’ha convertit en un fenomen social a Catalunya i a les espanyes, també aquí, al 32º Festival de Almada. Jo, que he vist aquesta funció quatre vegades, en quatre espais diferents, la darrera en castellà, m’he pogut fixar especialment en com reaccionen els espectadors portuguesos i com seguien amb apassionament i sorpresa els encontres d’en Simó i la Bérénice. Alguns espectadors percebien, com jo mateix, que alguna cosa intangible acabava omplint l’espai, l’espai interior de cadascú i l’exterior. Aquella tensió única potser sigui el sentiment de compartir un vincle especial, més enllà de qualsevol frontera i llengua, un vincle que rau en la sensibilitat i l’emoció compartida. I és que Sé de un lugar toca l’espectador a fons.

L’espai, la casa d’en Simó aquí, a Almada, on s’amaga, és una mena de sala de festes anomenada Incrível Almadense, una enorme circumferència amb dos pisos, polsegosa i carregada d’anys, d’un llustre d’antigalla que encara arrossega l’encant dels temps remots, un lloc esgavellat i perfecte on pot viure algú que es vol isolar, com és el cas d’en Simó. Un personatge realment potent i trasbalsador. Les cadires, escampades per tota la sala, eren plenes a vessar. N’hi havia més d’un centenar. Contingut l’alè fins el meravellós final, la primera frase sembra el desconcert: “Yo soy racista.” Quan la llum finalment es torna obscura i la música acaba, queda flotant per uns instants en la sala un silenci impressionant…, i llavors ve l’esclat de vida, la gent es posa d’empeus aplaudint, i aquella emoció continguda durant una hora i mitja vessa a raig. Només el teatre pot donar moments així. Em pregunto quin és el misteri d’aquesta obra? Per què emociona tant i sempre? Al final venia la gent a saludar i felicitar l’Iván Morales, eren espectadors completament trasbalsats i commocionats. Un li va demanar si seria possible representar l’obra a casa seva, un altre si ho podrien fer a la Fira del Còmic de no sé on, etc. El que deia, Sé de un lugar o Sei de um lugar ja forma part, en només tres funcions, de l’imaginari col·lectiu d’Almada, és un fenomen social i humà, un fenomen anomenat Anna Alarcón, Xavi Sáez i Iván Morales.

Joaquim Armengol (Crític teatral i literari)

 

 

 

 

 

El Festival Castell de Peralada dóna vida 2.0 als protagonistes d”Otello’

posted in: Actualitat, Música, Òpera | 2

El Festival Castell de Peralada comença des de demà, 2 de juliol, una campanya de promoció de la seva producció per a l’edició d’enguany, l’òpera Otello, de Verdi, a través de les xarxes socials. El departament de comunicació del festival inicia una campanya, en què els personatges ideats per Shakespeare, i utilitzats per Arrigo Boito en la versió del llibret per a l’òpera de Verdi, es converteixen en personatges 2.0, amb el seu propi perfil de twitter. Otello, Desdèmona i Iago tindran la seva pròpia veu i presència en aquestes xarxes socials, no només a través de les piulades, sinó que també són els protagonistes d’una dotzena de càpsules de vídeo molt breus, d’aproximadament un minut de durada cadascuna, en què expliquen què és allò que els mou a fer el que fan, i les conseqüències de les seves accions, sempre prenent com a punt de partida els texts de Shakespeare i Boito. Durant tot el mes de juliol, abans de l’estrena de l’òpera, el dia 1 d’agost a l’escenari dels jardins del castell, Otello, Desdèmona i Iago tindran el rostre de persones del carrer, sense més referència operística que part del text i la banda sonora de fons de les càpsules, en què el leitmotiv és el mar embravit, una paorosa tempesta que reflecteix la tempesta interior dels personatges.

 

L'Otello 2.0 de la campanya, en el rodatge de les càpsules pel Festival de Peralada. Foto: Agustí Ensesa.
L’Otello 2.0 de la campanya, i Iago a la seva esquena, en el rodatge de les càpsules pel Festival de Peralada. Foto: Agustí Ensesa.

Els perfils de twitter dels tres protagonistes de la tragèdia són @OtelloPeralada, @DesdemPeralada, @IagoPeralada, els quals, mitjançant l’etiqueta #OtelloPeralada explicaran qui són i què els succeeix, també a través del perfil del festival @FIMCPeralada. Un viatge a la tragèdia que acabarà el mateix dia de l’estrena, i que faran a través de la pàgina de microblogs, però també a través del perfil de facebook del festival, i a través del canal de youtube del mateix festival. Les càpsules són el testimoniatge de l’atemporalitat de les emocions escrites per Shakespeare i traduïdes en música per Verdi, una manera de mostrar la normalitat i actualitat de les històries que emocionen en una òpera del segle XIX, una experiència per acostar el gènere a la vivència de qualsevol persona, fins i tot les que puguin creure que l’òpera no parla d’allò que els passa cada dia.

twitterotello
Perfil de twitter d’Otello.
twitteriago
Perfil de twitter de Iago.
twitterdesdemona
Perfil de twitter de Desdèmona.

Otello, de Verdi, és la joia de la corona de l’edició d’enguany del Festival de Peralada que, per segon any consecutiu, ha assumit la producció íntegra d’un espectacle d’aquestes característiques, després que l’any passat produís Andrea Chénier, d’Umberto Giordano. En aquesta ocasió, en el repartiment, repeteix el baríton Carlos Álvarez (Iago), que compartirà escenari amb el tenor Gregory Kunde (Otello) i la soprano Eva-Maria Westbroek (Desdèmona). També formen part del repartiment Francisco Vas (Càssio), Vicenç Esteve (Roderigo), Miguel Ángel Zapater (Lodovico), Damián del Castillo (Montano) i Mireia Pintó (Emilia), a més del Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. La direcció escènica i l’escenografia és de Paco Azorín, mentre que la direcció musical és de Riccardo Frizza.

Eva-Maria Westbroek - foto color
La soprano Eva-Maria Westbroek. Desdèmona. Foto: Festival de Peralada.
CARLOS +üLVEREZ - miquel gonz+ílez 1
El baríton malagueny Carlos Álvarez. Iago. Foto: Miquel González.

Proscenium hi ha jugat un paper en aquesta campanya, ja que, a partir d’una idea dels responsables del festival, ha dirigit i coordinat la realització de les càpsules audiovisuals que serviran per a promocionar l’espectacle. El realitzador Jep Porras i el muntador Miki Colomer (Imago TV) han estat els responsables de la imatge, mentre que el tècnic de so Carles Martínez se n’ha ocupat de la sonorització i Diana Galí del maquillatge, en una producció en què també hi han intervingut l’agència People Agency (René M. Laza, Jaume Longas i Elena M. Sánchez com a intèrprets) i l’estudi Sonoarte. Això reforça la idea d’òpera “KM0” del director del festival, Oriol Aguilà, ja que tant la part artística com la tècnica depèn exclusivament del festival. L’escenografia ha estat construïda íntegrament en tallers de l’Alt Empordà, sota la direcció tècnica de Vicenç Colomer, cap tècnic del festival.

9
Un moment del rodatge de les càpsules, al plató d’Imago TV a Aiguaviva. Foto: Agustí Ensesa.

 

 

25è aniversari de la Proposta de Teatre Independent de la Sala La Planeta de Girona

posted in: Actualitat, Dansa, Familiar, Música, Teatre | 0

Ja fa 25 anys que la Sala La Planeta de Girona programa teatre professional. Ja fa 25 anys de la primera Proposta de Teatre Independent de La Planeta, una sala imprescindible en el panorama de les arts escèniques a Catalunya que, a més, la propera temporada, desembarcarà a Barcelona amb més força que mai, ja que s’hi veuran més d’una seixantena de funcions de produccions de la mateixa sala. Pere Puig, el director tècnic de La Planeta, ha presentat avui dimarts la programació de la 25a Proposta de Teatre Independent, que es celebrarà del 18 de setembre al 15 de novembre, coincidint, en bona part, amb la celebració del Festival Temporada Alta. Demà dimecres ja es posen a la venda les entrades. En total són vuit propostes, repartides en quatre caps de setmana.

La primera peça és de la companyia banyolina Indans Dansa (18 de setembre, 21h), que barreja dansa i hip-hop a La Juliette no tenia balcó. La Minúscula presentarà l’endemà (21h) Top Ten, un espectacle amb format de cabaret que ja es va poder veure a Les Nits del Coro de Sarrià, mentre que els blanencs El Mirall, que celebren el seu 30è aniversari, presentaran la comèdia negra Parole, parole (19 de setembre, 21h).

 

3. Parole Parole 01
Una imatge de Parlo, parole, d’El Mirall, de Blanes. Foto: El Mirall

 

La Companyia Solitària, que té com a dramaturg de capçalera l’Aleix Aguilà, farà una mini-estada a la sala els dies 25 i 26 de setembre (a les 21h els dos dies), en què presentarà les seves dues darreres propostes. La primera, Quietud salvatge, de la qual en trobareu un fragment de lectura dramatitzada en el número 4 de la Revista Proscenium, que podeu descarregar al vostre iPad en aquest enllaç. Es tracta d’una adaptació de l’obra d’Àngel Guimerà, Terra Baixa, feta per Aguilà, des del punt de vista d’una de les seves protagonistes, la Marta, encarnada magníficament per Júlia Barceló. La segona proposta d’aquell cap de setmana s’acaba d’estrenar, La ciutat no és vostra, també d’Aleix Aguilà, que es va inspirar en els fets del 15M i els indignats, protagonitzada en aquest cas per Pau Vinyals. La Planeta ha previst, en aquest cas, un abonament pels dos espectacles de 16 euros.

 

5. la ciutat no és vostra 1
Pau Vinyals és el protagonista de La ciutat no és vostra. Foto: Cia. Solitària

 

El cap de setmana del 29 i 30 d’octubre, en plenes Festes de Sant Narcís, La Planeta proposa el musical The Feliuettes, que també s’acaba d’estrenar a Barcelona, al Círcol Maldà. La funció començarà tots dos dies a les 11 de la nit, un horari poc habitual, inclou una copa de cava i es podrà veure a la sala de cafè-teatre de La Planeta. The Feliuettes utilitzen el llegat de Núria Feliu per crear un espectacle ple d’humor, un thriller hilarant amb sorprenents girs i morts inesperades, que beu de la ironia i la sàtira del món dels clowns i dels Monty Phyton. Aquell mateix cap de setmana, el diumenge 31 d’octubre (21h), es podrà veure a La Planeta la peça amb què debuta com a dramaturg l’actor Ramon Madaula, Coses nostres, una producció de la Sala Atrium. El fil de la qüestió és la trobada d’un director d’un teatre públic i un reputat crític.

 

6. The Feliuettes 2...
The Feliuettes actuaran a la sala de cafè-teatre. Foto: The Feliuettes.

 

Finalment, en el marc de Temporada Alta, del 13 al 15 de novembre (a les 21h divendres i dissabte, a les 18h el diumenge) La Planeta estrenarà la darrera de les seves produccions d’aquest any, Sota la ciutat, de Llàtzer Garcia, amb el gruix de la Companyia Arcàdia. Llàtzer Garcia explica que Sota la ciutat és “una crònica de les il·lusions perdudes”, en què hi apareixen “personatges obstinats a donar un sentit extraordinari a les seves vides per sortir de la trampa de la mediocritat”.

 

8. Sota la ciutat...
L’autor i els protagonistes -d’esquerra a dreta, Muguet Franc, Marta Aran, Albert Pérez, Llàtzer Garcia i Laura López- de Sota la ciutat, la darrera producció de la Sala La Planeta. Foto: La Planeta.

 

La temporada 2015-2016 serà significativa per a l’evolució del projecte artístic de la sala gironina, ja que quatre de les seves produccions faran temporada a Barcelona, completant un total de 64 funcions, quelcom insòlit per a una sala de fora de la capital. I no és només el nombre de produccions i de funcions, sinó les sales que les acullen, passant de sales alternatives -que encara sovintegen, i amb orgull-, a d’altres amb més projecció mediàtica, com ara el Lliure. Així doncs, La farsa de Walworth (Enda Walsh), un tour de force interpretatiu dels seus protagonistes, dirigit per Pere Puig, es podrà veure al Teatre Akadèmia (del 26 de gener al 7 de febrer); La crida, de Ferran Joanmiquel, un monòleg protagonitzat per Jordi Subirà, es podrà veure a La Seca/Espai Brossa, a la sala Leopoldo Fregoli (del 2 al 28 de març) i Sota la ciutat, de la qual ja n’hem parlat, es veurà a lEspai Lliure del Teatre Lliure (del 14 d’abril a l’1 de maig). Finalment, l’espectacle familiar Un vampir ben educat, escrit i dirigit per Pere Puig i interpretat per Jordi Subirà i Maria Àngels Buisac, es podrà veure al Jove Teatre Regina (del 4 al 18 d’abril) en la campanya escolar i familiar. A tota aquesta activitat cal sumar-li que a finals d’agost la sala gironina acollirà alguns espectacles del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (Fitag) i que a finals de setembre començarà el Festival Temporada Alta, en què La Planeta és un dels escenaris imprescindibles.

 

6eCartell15

El Fitag fa 15 anys

posted in: Actualitat, Fitag | 0

Patrocina Diputació

El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (Fitag), que es celebrarà del 25 al 29 d’agost, arriba a la seva quinzena edició. El Fitag, patrocinat per la Diputació de Girona, amb el suport de la Casa de Cultura i l’Ajuntament de Girona, s’ubica en diferents escenaris de la ciutat, però s’escampa també per diverses localitats de les comarques gironines -Figueres, Vidreres, Lloret de Mar, Sant Gregori, Sant Pere Pescador, Palamós, la Jonquera i Maçanet de la Selva-, en el que s’anomena la xarxa Fitag als Municipis. En la presentació hi van ser presents el vicepresident de la Diputació de Girona en funcions, Xavier Soy; la regidora de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs; el director del Fitag, Martí Peraferrer, i el director en funcions de la Casa de Cultura de Girona, Lluís Freixas.

 

lisistrata
Una imatge de Lisístrata, l’espectacle que inaugurarà el Fitag de Girona el 25 d’agost. Foto: Quantus Teatre

 

En aquesta edició del Fitag hi participaran 280 intèrprets de 26 companyies, que representaran 30 espectacles en 6 escenaris diferents. El Fitag inclou deu propostes de grups amateurs de les comarques gironines i continua fent coproduccions, en aquest cas amb companyies de Mèxic i d’Israel. Durant l’acte de presentació es va destacar la presència de grups sud-americans i la col·laboració per primera vegada del Fitag amb la campanya de teatre amateur de la Diputació de Girona. Segons el director del festival, Martí Peraferrer, el festival té un caràcter festiu, «amb una tria d’espectacles més vistosos i amb molta energia positiva. És una programació plena d’espectacles que conviden a la festa».L’espectacle inaugural del Fitag anirà a càrrec de la companyia lloretenca Quantus, que posarà sobre l’escenari Lisístrata.

 

lisistrata4

 

Una de les novetats del festival és la celebració d’unes jornades de treball, a les quals s’ha convidat dotze personalitats, organitzacions o directors de festivals de prestigi per debatre sobre el teatre amateur d’arreu del món. D’aquestes jornades n’ha de sortir un document-declaració, que es presentarà el dia 29 d’agost. Com a punts de continuïtat, el Fitag comptarà novament amb el Petit Fitag, adreçat al públic familiar, i amb les propostes breus del Fitag de Nit.

Crònica d’un temps o històries en la memòria

posted in: Actualitat, Parateatrals | 0

Pocs artistes tenen la capacitat d’haver desplegat un imaginari visual i sonor tan ric i potent com Xavi Bobés (Playground). El seu particular apassionament estètic provoca sovint vertader estupor. I sorprèn moltíssim topar-se amb aquest món de delicadesa fosca i senzilla tan inquietant i lluminós. El cert és que quan s’entra en el seu univers ja no se’n surt. És pura fascinació la que produeixen els fabulosos espectacles d’aquest geni manipulador. El seu treball arrenca de la investigació del món dels objectes quotidians i d’un joc escènic molt ben definit, sovint acompanyat d’un relat en imatges i sons l’abisme del qual és certament inquietant. Sorgeix així la poètica vacil·lant d’allò que és inaprehensible, l’obscuritat i els contrallums, l’evocació de l’estranyesa en imatges fragmentades, la intimitat profunda, la bellesa i la delicadesa, l’aparença i el so, la inspiració enllumenada i la fantasia. Dit d’una altra manera: l’espectre canviant d’en Xavi Bobés, l’ombra allargassada d’aquest manejador prodigiós de matèria incerta. Per això és impossible oblidar espectacles tan memorables com Monstres (2014), Insomni (2011), El rei de la soledat (2007), A taula (2009), Duet (2006) o El cap als núvols (2004).

cosas4
Cosas que se olvidan fácilmente és el seu nou espectacle, un espectacle sorprenent i brillant, un camí per penetrar en l’estrany món de la memòria, de la imaginació i de la infància. Un viatge cap endins, en aquell temps històric i personal que ens ha configurat. Un temps que recorre uns espais mentals que revelen la possibilitat de reconquerir vides passades o d’inventar-ne de noves, de renéixer en els buits mentals més significatius. Cosas que se olvidan fácilmente ens fa reviure i tastar l’oblit com a possibilitat d’una llum nova. És també el relat de la nostra pròpia vida, una senda visual i sonora per allò que, d’alguna manera, ens ha modelat l’esperit.
Aquest, però, és un espectacle atípic i molt particular. Per a cada sessió només hi ha espai per a cinc persones. Cosas que se olvidan fácilmente és una experiència teatral molt íntima i especial, plena de complicitats. Es podrà veure al Festival Grec, al Mercat de les Flors, tots els divendres, dissabtes i diumenges del mes de juliol, a les 19:30h i a les 22:30h. Aquest espectacle, coproduït pel Festival TNT – Terrassa Noves Tendències, s’ha creat exclusivament al centre L’animal a l’Esquena, al Mas Espolla de Celrà, durant el primer semestre de l’any 2015. El suport rebut per L’animal a l’esquena és el principal motor que ha permès continuar treballant i creant a Xavi Bobés. El procés de treball s’ha dut a terme completament en solitari sense cap altra mirada que la dels espectadors còmplices, anomenats per aquest projecte “mirades”, que l’han acompanyat i aconsellat des del març al juny, una setmana al mes. Segons Xavi Bobés, aquest és el procés de creació en el qual s’ha sentit més recolzat.

Joaquim Armengol (Crític teatral i literari)
1 2 3 4