Pregunta sostinguda en el temps
Dani Chicano En un replà que no pertany a cap edifici concret i, alhora, podria ser l’avantsala de qualsevol pis, On s’acaba el nom aixeca una escena feta de restes: esquelets metàl•lics de somier i capçaleres de llit, el perfil d’un sofà, una taula, una cadira, un mirall. Són fragments domèstics convertits en arquitectura mental, […]
Una mà poc subtil
Dani Chicano La Villarroel ha intentat, amb el muntatge La mà (A behanding in Spokane) de Martin McDonagh, repetir la fórmula que li va donar tan bon resultat en el passat amb La calavera de Connemara, també de McDonagh i, com en el cas que ens ocupa, protagonitzada per Pol López. El resultat, però, amb […]
Una fredor que crema
Dani Chicano Diguem-ho des de l’inici i no pas com amb un to negatiu, més aviat descriptiu: Un paradís a la frontera, d’Àlex Castro, que es va estrenar a La Planeta de Girona, és una peça incòmoda, gens amable, que demana un públic molt atent i l’interpel·la des del primer minut. Però també és una […]
El costat brillant de la vida
Dani Chicano Després de Shakespeare i el Quixot, en el darrer espectacle de Marcel Tomàs (Cascai), Un tal Cèsar, l’emperador romà és l’excusa per proclamar, per enèsima vegada, que la vida, amb humor, és de més bon passar. De fet, Tomàs sempre ha reivindicat l’humor, el riure, com a element indispensable per viure, en tots […]
La conferenciant, el mite i la identitat
Dani Chicano Començaré dient que no traeixo el pacte que diumenge passat es va establir a la Sala La Planeta entre el públic i la dramaturga, directora i actriu uruguaiana Jimena Márquez, de que no transcendís gaire res del que hi va passar en la posada en escena d’El desmontaje, un espectacle que va escriure […]
Amor per triplicat
Dani Chicano Matres és, ras i curt, una meravella d’espectacle. És la peça més íntima que ha fet la companyia Campi Qui Pugui, la que els ha demanat filar més prim i ha requerit -i requereix- un esforç extra a nivell emocional, ja que està basada en la vivència personal de la meitat del nucli […]
El retorn del Monstre
Dani Chicano El Monstre, de Josep Maria Miró, es va estrenar l’estiu passat al Grec, a la Sala Beckett de Barcelona, després que el text guanyés el 32è Premio Jardiel Poncela (2023) i el seu projecte de posada en escena fos escollit l’any passat com a guanyador del 18è Premi Quim Masó a produccions teatrals. […]
La Mostra Igualada: 36 anys demostrant la tenacitat de l’art per a tots els públics
Marc Sabater Mercat estratègic, aparador d’espectacles, trobada del sector… Però sobretot una oportunitat per comprovar de primera mà quin és el moment actual del teatre per a tots els públics. La Mostra d’Igualada arriba a la seva 36a edició del 3 al 6 d’abril, amb més d’una quarantena de propostes i gairebé 90 sessions repartides […]
Tarzan a la recerca del seu lloc al mon
Dani Chicano Fa molt temps que va quedar clar que la novel·la d’aventures Tarzan (Tarzan of the apes) que Edgar Rice Burroughs va escriure a principis del segle XX, és un material ideal per fer-ne adaptacions, sobretot en l’àmbit del cinema. Adaptar-la a un escenari teatral és una mica més complex, per allò de la […]
“M’hi quedaria una mica més”
Dani Chicano L’any 1998 la companyia selvatana Teatre de Guerrilla va debutar amb l’estrena de l’espectacle Teatre total. Els “comparseros” Fel Faixedas i Carles Xuriguera instruïen al públic durant més d’una hora sobre el meravellós món del folklore, les particularitats de les danses i els vestuaris propis, com si els hi anés la vida, la […]