La natura pren la paraula
Dani Chicano Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi no són una contemplació amable del paisatge. O, si més no, no ho són només. El compositor les va situar al començament d’un recull publicat a Amsterdam el 1725 amb un títol que ja és tota una declaració d’intencions: Il cimento dell’armonia e dell’inventione, la prova —més que […]
La pau que queda
Dani Chicano Cinc segles separen Palestrina, Gombert i Lassus d’Arvo Pärt, però les seves obres comparteixen preguntes que continuen obertes. La pau, la necessitat de consol, la pregària i, en el cas de Tribute to Caesar, la relació amb el poder, van articular el programa amb què The Tallis Scholars ha tornat enguany al Festival […]
Bàrbars a taula: el retorn subversiu de Lluís Capdevila
Joaquim Armengol Tot just acabada la lectura de Venus i els bàrbars podríem imaginar un club de lectura amb els membres de Revolta Pagesa i el conseller Òscar Ordeig de moderador, tot debatent amb fervor apassionat l’assumpte aquest dels bàrbars. No costa gaire creure que una escena així hauria fet les delícies de l’autor, sempre […]
Pregunta sostinguda en el temps
Dani Chicano En un replà que no pertany a cap edifici concret i, alhora, podria ser l’avantsala de qualsevol pis, On s’acaba el nom aixeca una escena feta de restes: esquelets metàl•lics de somier i capçaleres de llit, el perfil d’un sofà, una taula, una cadira, un mirall. Són fragments domèstics convertits en arquitectura mental, […]
Una mà poc subtil
Dani Chicano La Villarroel ha intentat, amb el muntatge La mà (A behanding in Spokane) de Martin McDonagh, repetir la fórmula que li va donar tan bon resultat en el passat amb La calavera de Connemara, també de McDonagh i, com en el cas que ens ocupa, protagonitzada per Pol López. El resultat, però, amb […]
Una fredor que crema
Dani Chicano Diguem-ho des de l’inici i no pas com amb un to negatiu, més aviat descriptiu: Un paradís a la frontera, d’Àlex Castro, que es va estrenar a La Planeta de Girona, és una peça incòmoda, gens amable, que demana un públic molt atent i l’interpel·la des del primer minut. Però també és una […]
El costat brillant de la vida
Dani Chicano Després de Shakespeare i el Quixot, en el darrer espectacle de Marcel Tomàs (Cascai), Un tal Cèsar, l’emperador romà és l’excusa per proclamar, per enèsima vegada, que la vida, amb humor, és de més bon passar. De fet, Tomàs sempre ha reivindicat l’humor, el riure, com a element indispensable per viure, en tots […]
La conferenciant, el mite i la identitat
Dani Chicano Començaré dient que no traeixo el pacte que diumenge passat es va establir a la Sala La Planeta entre el públic i la dramaturga, directora i actriu uruguaiana Jimena Márquez, de que no transcendís gaire res del que hi va passar en la posada en escena d’El desmontaje, un espectacle que va escriure […]
Amor per triplicat
Dani Chicano Matres és, ras i curt, una meravella d’espectacle. És la peça més íntima que ha fet la companyia Campi Qui Pugui, la que els ha demanat filar més prim i ha requerit -i requereix- un esforç extra a nivell emocional, ja que està basada en la vivència personal de la meitat del nucli […]
El retorn del Monstre
Dani Chicano El Monstre, de Josep Maria Miró, es va estrenar l’estiu passat al Grec, a la Sala Beckett de Barcelona, després que el text guanyés el 32è Premio Jardiel Poncela (2023) i el seu projecte de posada en escena fos escollit l’any passat com a guanyador del 18è Premi Quim Masó a produccions teatrals. […]