Amor per triplicat
Dani Chicano Matres és, ras i curt, una meravella d’espectacle. És la peça més íntima que ha fet la companyia Campi Qui Pugui, la que els ha demanat filar més prim i ha requerit -i requereix- un esforç extra a nivell emocional, ja que està basada en la vivència personal de la meitat del nucli […]
El retorn del Monstre
Dani Chicano El Monstre, de Josep Maria Miró, es va estrenar l’estiu passat al Grec, a la Sala Beckett de Barcelona, després que el text guanyés el 32è Premio Jardiel Poncela (2023) i el seu projecte de posada en escena fos escollit l’any passat com a guanyador del 18è Premi Quim Masó a produccions teatrals. […]
La Mostra Igualada: 36 anys demostrant la tenacitat de l’art per a tots els públics
Marc Sabater Mercat estratègic, aparador d’espectacles, trobada del sector… Però sobretot una oportunitat per comprovar de primera mà quin és el moment actual del teatre per a tots els públics. La Mostra d’Igualada arriba a la seva 36a edició del 3 al 6 d’abril, amb més d’una quarantena de propostes i gairebé 90 sessions repartides […]
Tarzan a la recerca del seu lloc al mon
Dani Chicano Fa molt temps que va quedar clar que la novel·la d’aventures Tarzan (Tarzan of the apes) que Edgar Rice Burroughs va escriure a principis del segle XX, és un material ideal per fer-ne adaptacions, sobretot en l’àmbit del cinema. Adaptar-la a un escenari teatral és una mica més complex, per allò de la […]
“M’hi quedaria una mica més”
Dani Chicano L’any 1998 la companyia selvatana Teatre de Guerrilla va debutar amb l’estrena de l’espectacle Teatre total. Els “comparseros” Fel Faixedas i Carles Xuriguera instruïen al públic durant més d’una hora sobre el meravellós món del folklore, les particularitats de les danses i els vestuaris propis, com si els hi anés la vida, la […]
Un part complicat
“Una jove embarassada arriba a una cabana aïllada, guiada per dues llevadores que ha conegut a través de les xarxes socials. Es preparen per viure un part natural, envoltat de màgia. Els preparatius s’inspiren en llegendes i mites antics, reviuen un naixement pur. Però quan la jove trenca aigües…”
Quan les campanes repiquen a mort
Joaquim Armengol Podria haver titulat aquesta crònica Amb les mans buides, que és el que ofereix l’actriu Ursina Lardi al públic. Què fer, què dir davant la mort quan aquesta és imminent? Everywoman és una coproducció de la Schaubühne Berlín i el Festival de Salzburgo, amb text de Milo Rau -que dirigeix l’espectacle-, i d’Ursina […]
Aquesta soc jo
Dani Chicano En un temps en el qual se n’ha fet un enorme abús de l’autoficció a les arts escèniques, de sobte topes amb una proposta que traspua autenticitat, que en el cas de Boja s’intueix que té més d’auto que de ficció i que ha trobat aquells mecanismes necessaris que fan que, allò que […]
Rebentar la gàbia
Dani Chicano Passa habitualment en l’art que repetir una mateixa fórmula no dona els mateixos resultats satisfactoris que en la primera ocasió que es va posar en pràctica. No és el cas de Plomes i reclams, tot i que potser no és tan rodó. La soprano i actriu Elena Martinell i la cantant i pianista […]
Veus silenciades que cal escoltar
Dani Chicano Una llàgrima li corre galta avall a una jove d’uns 15 anys, absolutament corpresa. “Això, a mi, no m’ho havia explicat mai ningú”, diu entristida. Acaba d’assistir a l’estrena de la peça teatral Encara hi ha algú al bosc. Està commoguda i les preguntes se li apilonen. Ho anirà paint. Quan arribi a […]