Pregunta sostinguda en el temps
Dani Chicano En un replà que no pertany a cap edifici concret i, alhora, podria ser l’avantsala de qualsevol pis, On s’acaba el nom aixeca una escena feta de restes: esquelets metàl•lics de somier i capçaleres de llit, el perfil d’un sofà, una taula, una cadira, un mirall. Són fragments domèstics convertits en arquitectura mental, […]
Una mà poc subtil
Dani Chicano La Villarroel ha intentat, amb el muntatge La mà (A behanding in Spokane) de Martin McDonagh, repetir la fórmula que li va donar tan bon resultat en el passat amb La calavera de Connemara, també de McDonagh i, com en el cas que ens ocupa, protagonitzada per Pol López. El resultat, però, amb […]
Una fredor que crema
Dani Chicano Diguem-ho des de l’inici i no pas com amb un to negatiu, més aviat descriptiu: Un paradís a la frontera, d’Àlex Castro, que es va estrenar a La Planeta de Girona, és una peça incòmoda, gens amable, que demana un públic molt atent i l’interpel·la des del primer minut. Però també és una […]
El costat brillant de la vida
Dani Chicano Després de Shakespeare i el Quixot, en el darrer espectacle de Marcel Tomàs (Cascai), Un tal Cèsar, l’emperador romà és l’excusa per proclamar, per enèsima vegada, que la vida, amb humor, és de més bon passar. De fet, Tomàs sempre ha reivindicat l’humor, el riure, com a element indispensable per viure, en tots […]
La conferenciant, el mite i la identitat
Dani Chicano Començaré dient que no traeixo el pacte que diumenge passat es va establir a la Sala La Planeta entre el públic i la dramaturga, directora i actriu uruguaiana Jimena Márquez, de que no transcendís gaire res del que hi va passar en la posada en escena d’El desmontaje, un espectacle que va escriure […]
Tarzan a la recerca del seu lloc al mon
Dani Chicano Fa molt temps que va quedar clar que la novel·la d’aventures Tarzan (Tarzan of the apes) que Edgar Rice Burroughs va escriure a principis del segle XX, és un material ideal per fer-ne adaptacions, sobretot en l’àmbit del cinema. Adaptar-la a un escenari teatral és una mica més complex, per allò de la […]
“M’hi quedaria una mica més”
Dani Chicano L’any 1998 la companyia selvatana Teatre de Guerrilla va debutar amb l’estrena de l’espectacle Teatre total. Els “comparseros” Fel Faixedas i Carles Xuriguera instruïen al públic durant més d’una hora sobre el meravellós món del folklore, les particularitats de les danses i els vestuaris propis, com si els hi anés la vida, la […]
Un part complicat
“Una jove embarassada arriba a una cabana aïllada, guiada per dues llevadores que ha conegut a través de les xarxes socials. Es preparen per viure un part natural, envoltat de màgia. Els preparatius s’inspiren en llegendes i mites antics, reviuen un naixement pur. Però quan la jove trenca aigües…”
Polirítmica, enèrgica i potent
Joaquim Armengol 41è. Festival de Almada: Tiago Rodrigues, Alexander Zeldin, Hanane Hajj Ali, Carlo Colla & Figli, Samuel Achache, Cucha Carvalheiro, Mathilde Monnier, Josef Nadj, Robert Wilson, Lucinda Childs, Ricardo Simöes, Peter Stein, Sean Gandini i Kati Ylä-Hokkala…; així, doncs, és un luxe poder veure, entre tants, el darrer espectacle de Josef Nadj. Si fem […]
El Festival de Almada celebra els 40 anys d’existència més viu que mai
Joaquim Armengol El Festival de Almada celebra enguany la seva 40a edició del 4 al 18 de juliol, i segueix amb la seva mirada internacional, àmplia i calidoscòpica. 40 anys són molts. Per entendre’ns, el Festival Temporada Alta de Girona va, tot just, per la 32a edició. El gran Joaquim Benite (1943-2012) el va fundar […]