Amor per triplicat
Dani Chicano Matres és, ras i curt, una meravella d’espectacle. És la peça més íntima que ha fet la companyia Campi Qui Pugui, la que els ha demanat filar més prim i ha requerit -i requereix- un esforç extra a nivell emocional, ja que està basada en la vivència personal de la meitat del nucli […]
El retorn del Monstre
Dani Chicano El Monstre, de Josep Maria Miró, es va estrenar l’estiu passat al Grec, a la Sala Beckett de Barcelona, després que el text guanyés el 32è Premio Jardiel Poncela (2023) i el seu projecte de posada en escena fos escollit l’any passat com a guanyador del 18è Premi Quim Masó a produccions teatrals. […]
“M’hi quedaria una mica més”
Dani Chicano L’any 1998 la companyia selvatana Teatre de Guerrilla va debutar amb l’estrena de l’espectacle Teatre total. Els “comparseros” Fel Faixedas i Carles Xuriguera instruïen al públic durant més d’una hora sobre el meravellós món del folklore, les particularitats de les danses i els vestuaris propis, com si els hi anés la vida, la […]
Un part complicat
“Una jove embarassada arriba a una cabana aïllada, guiada per dues llevadores que ha conegut a través de les xarxes socials. Es preparen per viure un part natural, envoltat de màgia. Els preparatius s’inspiren en llegendes i mites antics, reviuen un naixement pur. Però quan la jove trenca aigües…”
Una comèdia ben construïda
Dani Chicano Les històries com les que expliquen en els seus textos els dramaturgs irlandesos –especialistes en això del storytelling- com Conor McPherson o Martin McDonagh són una de les referències que es poden trobar a l’espectacle Els ossos de l’irlandès, de Víctor Borràs, guanyador l’any passat dels premis Quim Masó i Frederic Roda, que […]
Davant la Llei
Joaquim Armengol Diuen que el vell Jeremies va morir lapidat a Egipte a mans dels propis conciutadans, a causa de les seves prediccions. I és que la seva missió era la de proclamar el decret de Déu sobre la destrucció de la ciutat i el temple; o sigui, la gran catàstrofe del Mont Sió. El […]
L’Europa de l’absurd
Dani Chicano És curiós –i simptomàtic- que vivint els moments que estem vivint, no només a Catalunya, però sí especialment al nostre país, no hi hagi més dramatúrgies netament polítiques, que analitzin o parteixin de la realitat política que vivim com a col·lectiu. Deu ser senyal de que estem molt tancats en nosaltres mateixos, que […]
Per última vegada?
Joaquim Armengol Ha passat una dècada del comiat de Gardenia. I nosaltres ja no som els mateixos, però molts tenim encara un gran record d’aquell espectacle, que ha esdevingut mític. Veure’l de nou, tant temps després, ha sigut una experiència especial i rara, entre el dejà vu i l’emoció intensa viscuda de nou, renovada. Aleshores, […]
Escolar il•lumina Lorca
Dani Chicano Cerques la butaca assignada i al damunt, un sobre. Dins, una nota amb un fragment d’una missiva que Federico García Lorca va escriure als seus pares el 10 d’abril del 1920, des de la Residencia de Estudiantes de Madrid, pregant-los que el deixessin continuar vivint a la capital: “Yo he nacido poeta como […]
Veus silenciades que cal escoltar
Dani Chicano Una llàgrima li corre galta avall a una jove d’uns 15 anys, absolutament corpresa. “Això, a mi, no m’ho havia explicat mai ningú”, diu entristida. Acaba d’assistir a l’estrena de la peça teatral Encara hi ha algú al bosc. Està commoguda i les preguntes se li apilonen. Ho anirà paint. Quan arribi a […]