ARTICLE ESCOLLIT PER LECTURA

29 de març de 2024 15:41

Un pont amb Almada

Des de fa temps la revista d’arts escèniques Proscenium ha estat present de forma activa i participativa, fent de pont i enllaç, amb el Festival de Almada, a Lisboa. A causa d’aquesta conxorxa d’intercanvi teatral prescriptiu s’ha creat una relació meravellosa que va donant els seus fruïts saborosos. Si des de fa tres anys es vénen muntant els Encontros Imaginaris d’Hélder Costa a Barcelona, aquest any la 32ª edició del Festival de Almada estarà centrada en el distintiu O Novíssimo Teatro Espanhol, i això posa en primera plana dos espectacles esplèndids creats a Catalunya que són: El Principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró i Sé de un lugar d’Iván Morales. Espectacles que van arribar a ser una mena de fenomen social, ambdós absolutament diferents i trencadors, tant per la seva estètica singular com per la manera d’interrogar i acarar l’espectador.

La companyia Prisamata. Iván Morales (autor i director), Anna Alarcón i Xavi Sáez (intèrprets). Foto: Prisamata

 

[kad_youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=ur_29b9-RoQ” ]

 

Si alguna cosa fa especial El Festival de Almada és el seu contacte de màxima proximitat amb el públic, un públic molt crític i sempre àvid de noves experiències que facin més gran l’horitzó teatral. El seu actual director Rodrigo Francisco té molt clar que cal fixar la mirada en una vessant novadora que retroalimenti el teatre portuguès. Situat en aquest punt, diria que el que ha interessat més a Rodrigo Francisco del citat teatre català, a banda de la seva estètica brillant, és el mode en què aquests espectacles han sigut capaços de mostrar com la societat porta, en la vida de certes persones, a tenir manifestacions violentes, a la por, al desarrelament, a l’abissal i anihilador aïllament personal; però tractant d’esbrinar les causes socials que s’amaguen darrere aquests comportaments humans tan sorprenents i carregats de prejudicis. I, certament, aquestes són algunes de les senyes d’identitat d’aquesta nova dramatúrgia catalana. Crec que és molt important que Portugal vegi, en el nostre teatre contemporani, un valor a l’alça i una mostra singular de teatre social europeu exemplar.

Una imatge d’El Principi d’Arquimedes. Foto: David Ruano

[kad_youtube url=” https://www.youtube.com/watch?v=eNNZKJKcaos” ]
Són sis els espectacles i autors que formen part d’aquest encapçalament esplèndid O Novíssimo Teatro Espanhol, com ja hem dit Josep Maria Miró amb El principi d’Arquimedes i Iván Morales amb Sé de un lugar; però també hi ha José Manuel Mora (Andalusia) amb Los nadadores nocturnos, peça dirigida per Carlota Ferrer; José Ramón Fernández (Madrid) amb Mi piedra rosetta, muntada per David Ojeda; Enrique i Yeray Bazo (Tenerife) amb Última transmisión, amb una posada en escena de Diego Palacio Enríquez; i la companyia Voadora (Santiago de Compostela) dirigida per Marta Pazos, amb la seva versió de La tempestat de Shakespeare. També hi hauran quatre lectures dramatitzades i una taula rodona amb directors i dramaturgs. La veritat és que són espectacles molt diferents els uns dels altres, però el fet és que en la seva diversitat mostren una visió general del que ha estat la renovació del teatre contemporani en els últims 15 anys. Una idea brillant i plena d’interès que fa del Festival de Almada una finestra teatral que cal tenir molt en compte.

Joaquim Armengol (Subdirector de Proscenium)