Una comèdia ben construïda
Dani Chicano Les històries com les que expliquen en els seus textos els dramaturgs irlandesos –especialistes en això del storytelling- com Conor McPherson o Martin McDonagh són una de les referències que es poden trobar a l’espectacle Els ossos de l’irlandès, de Víctor Borràs, guanyador l’any passat dels premis Quim Masó i Frederic Roda, que […]
Davant la Llei
Joaquim Armengol Diuen que el vell Jeremies va morir lapidat a Egipte a mans dels propis conciutadans, a causa de les seves prediccions. I és que la seva missió era la de proclamar el decret de Déu sobre la destrucció de la ciutat i el temple; o sigui, la gran catàstrofe del Mont Sió. El […]
L’Europa de l’absurd
Dani Chicano És curiós –i simptomàtic- que vivint els moments que estem vivint, no només a Catalunya, però sí especialment al nostre país, no hi hagi més dramatúrgies netament polítiques, que analitzin o parteixin de la realitat política que vivim com a col·lectiu. Deu ser senyal de que estem molt tancats en nosaltres mateixos, que […]
Per última vegada?
Joaquim Armengol Ha passat una dècada del comiat de Gardenia. I nosaltres ja no som els mateixos, però molts tenim encara un gran record d’aquell espectacle, que ha esdevingut mític. Veure’l de nou, tant temps després, ha sigut una experiència especial i rara, entre el dejà vu i l’emoció intensa viscuda de nou, renovada. Aleshores, […]
Escolar il•lumina Lorca
Dani Chicano Cerques la butaca assignada i al damunt, un sobre. Dins, una nota amb un fragment d’una missiva que Federico García Lorca va escriure als seus pares el 10 d’abril del 1920, des de la Residencia de Estudiantes de Madrid, pregant-los que el deixessin continuar vivint a la capital: “Yo he nacido poeta como […]
Veus silenciades que cal escoltar
Dani Chicano Una llàgrima li corre galta avall a una jove d’uns 15 anys, absolutament corpresa. “Això, a mi, no m’ho havia explicat mai ningú”, diu entristida. Acaba d’assistir a l’estrena de la peça teatral Encara hi ha algú al bosc. Està commoguda i les preguntes se li apilonen. Ho anirà paint. Quan arribi a […]
Cinc noms de Temporada Alta
Guy Cassiers (Anvers, Bèlgica, 1960) El cas de la frontera d’Elfriede Jelinek No tinc gaires dubtes en afirmar que Guy Cassiers és un dels grans directors de l’escena mundial, un dels més interessants i innovadors, si més no pel que fa al teatre de text, en petit o gran format. El seu afany i sentit […]
I després de Pina, què? Temporada Alta
És el moment just per començar a posar en valor el patrimoni dancístic de casa nostra. Sota l’epígraf de “dansa contemporània” s’hi ha aplegat un munt de reeixides experiències que bevien de l’emmirallament europeu i es construïen amb voluntarietat i una inexistent transició històrica. Efectivament, els anys de la represa democràtica van ser els del […]
Spiritu Santos
Una rere l’altra les obres de Carles Santos han deixat l’espectador en un estat de certa perplexitat; i no pas, precisament, per haver formulat al·legories incomprensibles o escandalitzat uns i altres, sinó per haver exhibit una riquíssima extravagància escènica polifacètica i imbatible. I enguany, una vegada més, irromp a l’escenari amb llum pròpia, en un […]
An old Monk. La dignitat del gest
Diria que un dels majors reptes que ha d’encarar qualsevol és l’envelliment. El mirall matinal on costa reconèixer-se, com lamenta l’actor belga Jose de Pauw en aquest monòleg amb trio de jazz que s’ha presentat a Temporada Alta. Això, en un entorn social on el vigor de la joventut és casus belli i on la […]
