Una Callas apta només per a mitòmans
Dani Chicano Era una vetllada molt esperada des que es va anunciar. L’actriu Monica Bellucci llegiria cartes i algun fragment de les memòries d’una de les dives més populars de la història de l’òpera, Maria Callas, acompanyada de la GIO Symphonia. El Festival de Peralada ja havia dut a l’auditori en alguna ocasió aquesta fórmula […]
El prodigi d’Ubú i Nobody
Dani Chicano És poc habitual sortir del teatre amb la sensació d’haver assistit a un espectacle excepcional. Quan passa això, aprofiteu per allargar el moment, que és tan poc usual com plaent. Dissabte, a l’Ateneu Popular 9 Barris, en el marc del modest però sucós festival de titelles per adults Ròmbic, que organitza l’Associació de […]
Temps i perspectiva
Dani Chicano La caixa negra és percebuda, en cas d’accident aeri, com l’element clau per a l’esclariment de les circumstàncies de la tragèdia, mitjançant l’anàlisi de les dades que s’hi emmagatzemen. Habitualment es triga un temps a recuperar aquest element, que sembla indestructible, i quan malauradament hi ha un accident, seguim delerosos a les notícies […]
Davant la Llei
Joaquim Armengol Diuen que el vell Jeremies va morir lapidat a Egipte a mans dels propis conciutadans, a causa de les seves prediccions. I és que la seva missió era la de proclamar el decret de Déu sobre la destrucció de la ciutat i el temple; o sigui, la gran catàstrofe del Mont Sió. El […]
L’Europa de l’absurd
Dani Chicano És curiós –i simptomàtic- que vivint els moments que estem vivint, no només a Catalunya, però sí especialment al nostre país, no hi hagi més dramatúrgies netament polítiques, que analitzin o parteixin de la realitat política que vivim com a col·lectiu. Deu ser senyal de que estem molt tancats en nosaltres mateixos, que […]
La veu de Ljudmila
Dani Chicano Va passar l’abril del 1986. La matinada del dia 26. I encara no som capaços de capir exactament el seu significat, de com el món va canviar per a nosaltres, per a tots nosaltres, en aquell moment i els dies posteriors. L’explosió del reactor número 4 de la central nuclear Valdimir Ilitx Lenin […]
La paraula que sacseja
Dani Chicano Hi ha una reflexió en la peça de teatre verbatim Serà el nostre secret que encara ressona a la Sala La Planeta, tres setmanes després de la seva estrena: “Si en un vagón de metro donde van veinte personas, hay como mínimo cuatro personas abusadas; mínimo un abusador tiene que estar en el vagón también, […]
Per última vegada?
Joaquim Armengol Ha passat una dècada del comiat de Gardenia. I nosaltres ja no som els mateixos, però molts tenim encara un gran record d’aquell espectacle, que ha esdevingut mític. Veure’l de nou, tant temps després, ha sigut una experiència especial i rara, entre el dejà vu i l’emoció intensa viscuda de nou, renovada. Aleshores, […]
De tots colors
Joaquim Armengol Si mirem una o moltes fotografies del gran Duke Ellington ens adonem de seguida del seu caràcter festiu i acolorit. Crec que és l’home de jazz que més somriu. I això qualla amb un altre home el somriure del qual s’encomana directament al públic. Sí, efectivament, en Marcel Tomàs. Res estrany, seria fàcil […]
Un artefacte ben greixat
Dani Chicano La fórmula que residia a Mossbank Road ha tornat a funcionar, en aquesta ocasió sota un altre títol, Les irresponsables, amb text escrit expressament pel dramaturg argentí Javier Daulte, en comptes del d’Amelia Bullmore. Sílvia Munt a la direcció, Marta Marco, Cristina Genebat a escena i un bon nombre de membres de l’equip […]