ARTICLE ESCOLLIT PER LECTURA

29 de febrer de 2024 14:12

Celebrem la llibertat

Dani Chicano

Rodrigo Cuevas ha estat per segona vegada a les comarques gironines aquest estiu. La primera va ser al juny, a l’(A)phònica, on va estrenar a la vora de l’Estany, a la gespa del CN Banyoles, sota un intens aiguat, el seu nou espectacle anomenat Romería i basat en el disc Manual de romería, el seu segon disc –el primer va ser Manual de cortejo (2019)-, que serà publicat el proper mes. La segona ocasió ha estat aquest cap de setmana, a Sant Feliu de Guíxols, al Festival de la Porta Ferrada, on ha format part d’un programa doble amb Baiuca (Alejandro Guillán), un gallec que es dedica a la folktrònica amb el qual ha col·laborat diverses vegades, destacant el tema Veleno, que també van interpretar tots dos al Guíxols Arena. Si Cuevas parteix de la tradició asturiana per modernitzar-la i parla i canta en asturià sense cap mena de complex –i com que és format a l’ESMUC, també s’atreveix a xerrar un català ben divertit, sense frivolitzar, sempre que pot-, Baiuca és el seu anàleg pel que fa al folklore gallec, però a les antípodes en qualsevol altre aspecte. Això de beure de les arrels i portar-ho a l’actualitat no és res que no es faci des de fa molt temps, el quid de la qüestió en el cas de Rodrigo Cuevas és com es fa.

Apareix el diví Cuevas per la platea –es va trobar a faltar un canó de llum que el seguís en les nombroses incursions que l’artista fa entre el públic-, vestit tot de negre: jaqueta torera de cuir negra amb serrells, cotilla negra, camisa de tul negra, pantalons negres amb lluentons, esclops (madreñes) negres i ulleres de sol negres, ventant-se amb un vano negre, repartint simpatia a gavadals, com el bon cabaretero que és, i interpretant la popular cançó tradicional asturiana Baxando yo pe l’aldea, mentre circula per sobre els seients del personal. Ja s’ha guanyat al públic si és que aquest no venia subjugat de casa. Anuncia Cuevas que ve amb ganes de cantar, de ballar, de celebrar i de que celebrem, sobretot que “celebrem la llibertat de la que gaudim i que tanta feina els ha costat a d’altres per a que ho fem”. No cal ser massa espavilat per veure per on van els trets.

Al seu anterior espectacle, el sensacional Trópico de Covadonga, Cuevas es cenyia força a les influències tradicionals –quelcom que tenia el seu reflex també en el vestuari- i el diàleg d’aquestes amb l’electrònica. Allò tel·lúric potser era més present que no pas en aquesta Romería que, sent el Trópico un producte molt característic de Cuevas, s’hi veu a Romería amb més claredat l’artista i la seva circumstància. Això es pot apreciar al tema Més animal, que comença rapejant i de seguida el porta cap a la muiñeira i l’ajechao, però sempre amb arranjaments electrònics, sintetitzadors i vocoders que estan en mans, com alguns instruments tradicionals –guitarra, pandero quadrat o pandereta- dels excel·lents músics que l’acompanyen: Juanjo Díaz (programació i percussions), Tino Cuesta (sintetitzadors, programació i percussions), Rita Ojanguren (percussió i guitarra) i Mapi Quintana (baix, percussió i vocoder). De la provocació a la festa, a trencar les sabates ballant, és el que proposa amb molt d’humor l’artista asturià. Hedonisme al poder!

Allá arribita, també de Manual de romeria, va precedir Arboleda bien plantada, el primer tema que va caure del seu anterior disc, que va produir amb el català Raül Refree –aquest segon l’ha produït a Puerto Rico amb Eduardo Cabra, alies Visitante- i li van seguir Valse i Casares. Entre aquests dos últims, però, un fragment de l’havanera El meu avi passat per l’electrònica, que repetiria més tard una altra vegada. De Dime ramo verde, en què reviu l’època en què va patir assetjament a l’escola i passa comptes amb els assetjadors, vam passar a un dels seus nous temes, Cómo ye?!, que és absolutament irresistible: t’has d’aixecar i ballar. Canta en asturià, rapeja en asturià, que li manté aquell aire tradicional, però al mateix temps té un aire pop, reggae i hip hop en ocasions, que li dona la pàtina de modernitat necessària. I per a que la cosa no decaigui i ningú dels 750 que eren presents s’asseguin, tots a ballar el Xiringüelu! (Manual de cortejo) que inclou, entre d’altres melodies, la tradicional anònima castellana Tres hojitas, madre. El concert el va tancar Resaca, una altra del nou disc.

Als bisos, vestit de vermell de dalt abaix, vam assistir al sentit homenatge que Cuevas va dedicar a un transformista molt estimat del barri xixonès de Cimavilla, Alberto Alonso Blanco, paradigma de personatge lliure i bondadós, a qui tothom coneixia pel sobrenom de Rambal o Rambalín –dona títol al tema-, que va ser assassinat el 1976. Aquest tema era l’únic que havia composat el mateix Cuevas que interpretava a Trópico de Covadonga i que va cantar l’abril passat a l’acte d’homenatge que li van fer a Rambalín a Cimavilla. Posterioment, per tancar el recital i donar pas a Baiuca, Cuevas va interpretar l’energètica Muiñeira para a filla da bruxa i va tancar amb el tema que dona nom a l’espectacle, Romería. Al proper concert, doncs això, tots en romeria. És mil vegades més divertit que el Rocío o qualsevol altra manifestació similar, no requereix cap acte de fe, ni fotre’s bufes amb ningú per saltar una tanca.

Espectacle: Romería, de Rodrigo Cuevas.

Data: 11 d’agost del 2023.

Lloc: Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

Artistes: Rodrigo Cuevas (veu i percussió), Juanjo Díaz (programació i percussions), Tino Cuesta (sintetitzadors, programació i percussions), Rita Ojanguren (percussió i guitarra) i Mapi Quintana (baix, percussió i vocoder).

Fotos: Xavier Casals