Un artefacte ben greixat
Dani Chicano La fórmula que residia a Mossbank Road ha tornat a funcionar, en aquesta ocasió sota un altre títol, Les irresponsables, amb text escrit expressament pel dramaturg argentí Javier Daulte, en comptes del d’Amelia Bullmore. Sílvia Munt a la direcció, Marta Marco, Cristina Genebat a escena i un bon nombre de membres de l’equip […]
Escolar il•lumina Lorca
Dani Chicano Cerques la butaca assignada i al damunt, un sobre. Dins, una nota amb un fragment d’una missiva que Federico García Lorca va escriure als seus pares el 10 d’abril del 1920, des de la Residencia de Estudiantes de Madrid, pregant-los que el deixessin continuar vivint a la capital: “Yo he nacido poeta como […]
Vània eixelebrat
Dani Chicano El cànon establert per Stanislavski al respecte de la posada en escena de l’obra dramàtica de Txèkhov té alguns inconvenients. El mateix autor considerava que les seves obres eren comèdies mentre que Stanislavski, actor de mètode, intens com era –ara en diuen així, intens- ho llegia tot en clau de drama i així […]
Rebentar la gàbia
Dani Chicano Passa habitualment en l’art que repetir una mateixa fórmula no dona els mateixos resultats satisfactoris que en la primera ocasió que es va posar en pràctica. No és el cas de Plomes i reclams, tot i que potser no és tan rodó. La soprano i actriu Elena Martinell i la cantant i pianista […]
Veus silenciades que cal escoltar
Dani Chicano Una llàgrima li corre galta avall a una jove d’uns 15 anys, absolutament corpresa. “Això, a mi, no m’ho havia explicat mai ningú”, diu entristida. Acaba d’assistir a l’estrena de la peça teatral Encara hi ha algú al bosc. Està commoguda i les preguntes se li apilonen. Ho anirà paint. Quan arribi a […]
De nou, al Festival d’Almada
0. The show must go on De nou al Festival de Teatre de Almada, un any més, però aquest és un any atípic. És l’any del Covid-19, de la incertesa i la por. Quina ironia tot plegat: el teatre, que és el lloc de la careta per excel·lència posa la màscara a l’espectador…, i tot […]
Un ‘Federico García’ immens desborda emocions al Festival d’Almada
Text: Joaquim Armengol / Foto: Justin Brown El director del Festival de Teatre de Almada, Rodrigo Francisco, va tenir un ull excel·lent en programar el Federico García de Pep Tosar com a tancament del festival. A l’aire lliure, amb la brisa atlàntica acariciant els rostres dels espectadors, el teatre de l’Escola D. António da Costa […]
Punt final al 35è Festival d’Almada
Text: Joaquim Armengol / Fotos: Gabriela Neeb Tot festival de teatre brilla puntualment, les estrelles que s’hi passegen ofereixen la seva llum, algunes pàl·lidament, d’altres fulguren en tota la seva força i resplendor. Posem noms propis als estels: Pippo Delbono ha resultat, pel que sembla, una ombra obaga malgrat la seva La gioia; l’hongarès David Marton, […]
Battiato, stati di gioia
No és fàcil definir la figura de Franco Battiato (1945, Riposto, Sicília), potser el més fantasiós, eclèctic i experimental dels artistes, almenys pel que fa a la música, fent cap en el panorama cultural italià les darreres dècades, i ja en són moltes, més de cinc, perquè va començar a publicar singles els anys seixanta. […]
Meyerhold visita el Festival d’Almada
No calen excuses per anar-se’n uns dies a Lisboa. Tampoc per quedar-s’hi. Però si hi aneu el mes de juliol llavors és fantàstic trepitjar els teatres d’Almada i Lisboa. Ambdues ciutats, banyades per les aigües de l’impressionant Tejo, brillen sota una llum blanca incomparable. El d’Almada, que enguany celebra el 34e aniversari, és un festival […]
