Davant la Llei

Joaquim Armengol Diuen que el vell Jeremies va morir lapidat a Egipte a mans dels propis conciutadans, a causa de les seves prediccions. I és que la seva missió era la de proclamar el decret de Déu sobre la destrucció de la ciutat i el temple; o sigui, la gran catàstrofe del Mont Sió. El […]

L’Europa de l’absurd

Dani Chicano És curiós –i simptomàtic- que vivint els moments que estem vivint, no només a Catalunya, però sí especialment al nostre país, no hi hagi més dramatúrgies netament polítiques, que analitzin o parteixin de la realitat política que vivim com a col·lectiu. Deu ser senyal de que estem molt tancats en nosaltres mateixos, que […]

La veu de Ljudmila

Dani Chicano Va passar l’abril del 1986. La matinada del dia 26. I encara no som capaços de capir exactament el seu significat, de com el món va canviar per a nosaltres, per a tots nosaltres, en aquell moment i els dies posteriors. L’explosió del reactor número 4 de la central nuclear Valdimir Ilitx Lenin […]

La paraula que sacseja

Dani Chicano Hi ha una reflexió en la peça de teatre verbatim Serà el nostre secret que encara ressona a la Sala La Planeta, tres setmanes després de la seva estrena: “Si en un vagón de metro donde van veinte personas, hay como mínimo cuatro personas abusadas; mínimo un abusador tiene que estar en el vagón también, […]

Per última vegada?

Joaquim Armengol Ha passat una dècada del comiat de Gardenia. I nosaltres ja no som els mateixos, però molts tenim encara un gran record d’aquell espectacle, que ha esdevingut mític. Veure’l de nou, tant temps després, ha sigut una experiència especial i rara, entre el dejà vu i l’emoció intensa viscuda de nou, renovada. Aleshores, […]

De tots colors

Joaquim Armengol Si mirem una o moltes fotografies del gran Duke Ellington ens adonem de seguida del seu caràcter festiu i acolorit. Crec que és l’home de jazz que més somriu. I això qualla amb un altre home el somriure del qual s’encomana directament al públic. Sí, efectivament, en Marcel Tomàs. Res estrany, seria fàcil […]

Un artefacte ben greixat

Dani Chicano La fórmula que residia a Mossbank Road ha tornat a funcionar, en aquesta ocasió sota un altre títol, Les irresponsables, amb text escrit expressament pel dramaturg argentí Javier Daulte, en comptes del d’Amelia Bullmore. Sílvia Munt a la direcció, Marta Marco, Cristina Genebat a escena i un bon nombre de membres de l’equip […]

Escolar il•lumina Lorca

Dani Chicano Cerques la butaca assignada i al damunt, un sobre. Dins, una nota amb un fragment d’una missiva que Federico García Lorca va escriure als seus pares el 10 d’abril del 1920, des de la Residencia de Estudiantes de Madrid, pregant-los que el deixessin continuar vivint a la capital: “Yo he nacido poeta como […]

Vània eixelebrat

Dani Chicano El cànon establert per Stanislavski al respecte de la posada en escena de l’obra dramàtica de Txèkhov té alguns inconvenients. El mateix autor considerava que les seves obres eren comèdies mentre que Stanislavski, actor de mètode, intens com era –ara en diuen així, intens- ho llegia tot en clau de drama i així […]

Rebentar la gàbia

Dani Chicano Passa habitualment en l’art que repetir una mateixa fórmula no dona els mateixos resultats satisfactoris que en la primera ocasió que es va posar en pràctica. No és el cas de Plomes i reclams, tot i que potser no és tan rodó. La soprano i actriu Elena Martinell i la cantant i pianista […]